Enric H. March es de Barcelona. Es licenciado en Filología Hispánica y Semítica. Ha ejercido de fotógrafo, de
editor, redactor y crítico literario. Actualmente es profesor de Lengua
catalana y castellana, profesión que ejerce desde 2005. 
Sus comienzos como escritor
se remontan a los años 70 con colaboraciones en el Diari de Barcelona y con la
publicación de diversos cuentos en el periódico Avui.
Fue cofundador de la AJELC
(Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana).
Finalista en 1989 de la Biennal de Barcelona de
Joves Creadors Europeus.
Publicó el volumen colectivo de
la Bienal: Moll de Sortida
y en 1989 Històries venèries. Un libro de historias
de sexo y erotismo poco convencional.
Interrumpe su literatura creativa
y de ficción para dedicarse a la crítica literaria en el periódico Avui y en 1993 edita la revista Hora putifa y colabora en otros
medios editoriales, como el Mono gráfico
(Burgos, 1991).
Inmerso en el mundo editorial, ya
como profesión, redacta y edita diversos diccionarios de lengua castellana.
Enric H. March es un hombre
inquieto.
Su
inquietud física le llevó a la práctica del atletismo, al triatlón, donde consiguió
10 campeonatos de Catalunya, 14 subcampeonatos y 13 puestos en atletismo,
natación y aquatlón, además de una medalla de plata y una de bronce en los
campeonatos de España de aquatlón.
Y
su inquietud intelectual le llevó a interesarse por diversos temas relacionados
con la historia de Barcelona. Fruto de este interés pone en marcha diversos
blogs donde va vertiendo el resultado de sus investigaciones.
En sus blogs nos encontramos
con un verdadero compendio de ensayos en formato digital:
en
el blog Terres d’Edom
documenta
la historia y los vestigios de la Catalunya judía y colabora con las revistas Massada
i Mozaika.
En
el blog El Rec Comtal
documenta
la historia de la Acequia Condal, la cual constituyó una importante infraestructura
hidráulica en Barcelona desde la época medieval.
En
el blog Bereshit: la reconstrucció de
Barcelona i altres
desarrolla
la mayor parte de sus artículos y reflexiones personales que le han llevado a
especializarse en la historia de ocio popular en la Barcelona de los siglos XIX
y XX y muy especialmente en lo relativo a los museo de cera, museos anatómicos
y barracas de feria.
Enric H, March es
conferenciante habitual en temas de historia de ocio popular y ha colaborado con la revista
Barcelona
Metròpolis.
Es uno de los editores y redactores de la revista de cultura pop Tentacles.
Todo un placer el verlo por aquí ¡¡
ResponderEliminarSalut
Sí, Miquel, y un placer haberlo conocido.
EliminarSou tots dos molt amables! Gràcies per deixar-me compartir aquest espai.
ResponderEliminarEnric, aquest blog només té sentit amb la presència de tots vosaltres, els escriptors.
EliminarSalut
Amb Cornadó
EliminarSalut
El responsable de Mongrafico estuvo conmigo muchas noches que no se pueden contar en público... un gran hombre..
Eliminar¡Vaya, Temujin, quién lo iba a decir! Yo lo conocí en un Salón del Cómic de Barcelona en el año 1990 o 1991. Un gran tipo. Lástima que no continuamos nuestra relación. Por culpa mía, todo hay que decirlo.
Eliminar¿Eres de Burgos?
Mas bien Burgos es mio jejejejeje
Eliminarcuriós com a vegades no sabem res o poca cosa dels blocaires amb els qui mes o menys estem en contacte.
ResponderEliminarsalut
Amic Puigcarbó, tenim contacte virtual amb els blocaires i resulta que més d'un és un escriptor recòndit.
EliminarSalut
Tens tota la raó F PUIGCARbó.
EliminarSalut
Alguna cosa he leído de él y tengo intención de seguir su rastro. Me interesan los escritores que reúnen tantas cualidades, en especial las deportivas e históricas sobre Barcelonba -y en este caso parece que amplía a otras disciplinas-.
ResponderEliminarUn abrazo (también para el nuevo Recóndito)
Querida Amaltea, ya ves, la familia de recónditos se amplía. En este caso nos encontramos ante un autor polifacético.
EliminarSalud
Y con un estudioso de la Barcelona de los museos...recónditos ¡¡¡
EliminarVale la pena seguirle el rastro.
Un abrazo muy, muy grande, Amaltea.
Salut
¡Gracias, Amaltea!
EliminarAquest senyor és gairebé un home del Renaixement, he, he. Me parece que ya no será tan recóndito...
ResponderEliminarMe gusta mucho la idea del blog! Felicidades!
ResponderEliminarGràcies Júlia, en aquest blog pretenem donar a conèixer aquelles veus que romanen més o menys amagadas.
EliminarSabes Júlia que si nos lo permites contamos contigo.
EliminarSalut y gracies ¡¡¡
És un megacrack!
ResponderEliminarAmic Galderich, hem pogut comprovar que l'Enric H. March toca molt bé moltes tecles.
EliminarAgraïm el teu comentari
jejejeje...
Eliminarsalut Galderich...salut
Us seguiexo des que vau començar aquest blog, i ha estat una sorpresa molt agradable trobar-me amb aquesta semblança de l'Enric. S'ho mereix per polifacètic, treballador i pel talent que desprenen els seus escrits.
ResponderEliminarSí amiga Sícoris, coneixem la teva fidelitat i t'agraïm molt que ens segueixis, aquest blog es nodreix amb els votres comentaris i amb la presencia d'autors com l'Enric H. March
EliminarGracies , de tot cor.
Eliminarsalut
Júlia, Galderich, Sócoris, sou uns exagerants! Però, en tot cas, benvinguda sigui la vostra companyia, que en aquest cas també va acompanyada d'exel·lència i bon criteri en la vostra feina.
ResponderEliminarJo també m'afegeixo a l'admiració per la feina de l'Enric amb qui comparteixo aquesta curiositat gairebé infantil (per sort!!!) per tot el que ens envolta.
ResponderEliminarSílvia, estem convençuts que la curiositat és un motor potentíssim que dóna força a la creativitat.
EliminarAgraïm la teva visita.
Gràcies, Sílvia! Ja saps que l'admiració és mútua.
EliminarCompletament d´acord
Eliminarsalut
Salutacions cordials a l'Enric amb qui hem compartit moltes hores. :-)
ResponderEliminarAh! l'amic "insòlit" Carles Molins.
EliminarCarles, si comparteixes hores amb l'Enric H. March, ja has vist com n'és d'eficaç la seva prosa.
Satut
Ostres, Carles, quina alegria veure't per aquí! I quants anys sense saber res de tu.
EliminarEfectivament, amb el Carles hem compartit moltes coses. La primera de totes la passió d'escriure. De fet, si escric és gràcies a ell. El Carles és el pare i l'ànima d'aquells cofundadors que vam posar en marxa l'AJELC, i amb ell vam viure intensament aquells anys 80 que ens van permetre als joves inquiets moure'ns pel món de la cultura amb alegria i protagonisme.
Si es deixa caçar, el Carles pot ser un altre recòndit.
Una forta abraçada, Carles. A veure si tenim ocasió de retrobar-nos.
Salut Carles Molins i Sabater.
EliminarGracies per ser hi.
Tendremos en cuenta tu apreciación Enric.
EliminarSalut