Emboscall - Editor

29-7-2014

Jesús Aumatell se califica de editor artesano. Con su editorial Emboscall se implica en todo el proceso de confección del libro, desde el diseño a la impresión y encuadernación, actividades que actualmente se encuentran diversificadas y repartidas entre diferentes especialistas; pero sobre todo, su actividad artesanal la justifica ante la voracidad de la industria editorial que rechaza la producción minoritaria, y antepone lo comercial al valor literario, una industria que exige grandes volúmenes de producción para alcanzar los objetivos empresariales de ventas. Jesús Aumatell no pretende alcanzar el territorio utópico de las maravillas o de aquello que es excepcional, pero está convencido de que cuanto más abierta, dinámica y productiva sea su práctica editorial, con más facilidad aparecerá la obra de calidad.

Podemos ver su producción editorial en su web 

http://www.emboscall.com/ 

               Publica  las siguientes colecciones:

Poesía

El taller de la poesía 

Prima Materia

Narrativa

Moment Angular

Ensayo

Mnemosine

 

 

Para conocer su opinión sobre los autores y sobre el mundo editorial formulamos a Jesús Aumatell dos preguntas:

Quins factors fan que un escriptor esdevingui més o menys conegut?

Sincerament, aquesta és una qüestió que no em preocupa gaire. Per mi, com a editor, m’interessa en primer lloc l’obra, qui l’hagi escrita és secundari. Però és veritat que l’autoria pot condicionar la difusió i recepció de l’obra. Jo crec que, tot i ser, com he dit abans, un aspecte secundari, l’autor sovint es valora més que l’obra, fins al punt que de vegades, sota determinades signatures, es fan passar obres menors com si fossin autèntiques meravelles. Això s’esdevé perquè, per part de les grans empreses editorials, es tracta els autors com a “marques”. Així, a través de grans esdeveniments totalment prefabricats (premis com ara el Planeta), i de la publicitat directa i indirecta en els mitjans que controlen, aquestes empreses elaboren imatges d’autors sota les quals vehiculen productes de consum. El més trist és que per a la majoria del públic, els autors de referència són aquestes icones buides, titelles a mans del sistema.

Al marge d’això, som molts que treballem per oferir alternatives editorials, i amb la nostra col·laboració els autors poden anar desenvolupant les seves obres de forma lliure, sense les imposicions del màrqueting. La imatge de l’autor que se’n crea és molt menys popular, però molt més real, i l’obra que hi va associada és autèntica, ja que obeeix a les pròpies lleis creatives de l’autor –en evolució en contacte amb el públic–, no pas a les fluctuacions de les modes i els mercats.

Quina és la teva opinió respecte el panorama editorial actual?

Com ja apuntava en respondre l’anterior qüestió, hi ha, d’una banda, les grans empreses comercials, conglomerats que controlen (o tenen participació en) no només editorials, sinó d’altres empreses que s’hi relacionen més o menys directament, com distribuïdores, mitjans de comunicació o cadenes comercials. Aquestes empreses creen productes de consum, ja que posen per davant de tot el benefici econòmic, mentre que l’aspecte cultural els importa molt poc.

I, en l’altre extrem, petits editors pràcticament artesanals que s’impliquen personalment i directament en tot el procés d’elaboració i difusió del llibre, perquè la seva tasca respon a una vocació. Per a ells, més enllà d’obtenir els recursos per a la pròpia subsistència, busquen realitzar-se personalment en la tasca que desenvolupen, perquè consideren que aporten quelcom a la societat, necessari tot i que no es valori adequadament. Perquè els escriptors –poetes, narradors, assagistes...– són necessaris per tal que elaborin artísticament, amb la paraula, el nostre món circumdant i ens ajudin a comprendre’l molt més profundament i diversa.

Entremig, és clar, hi ha tota una gamma de propostes editorials, en què aquests dos extrems es barregen en distintes proporcions.

Estem, però, en una època de crisi –canvi–, i sembla que el extrems es reforcen en detriment de les plataformes “centrals”.

Jesús Aumatell (emboscall)